bones i males notícies

Comencem per les dolentes...

Des de l'agost que no actualitzo, això no és bo, gens bo. No m'agrada tenir aquest blog tan abandonat, és mereix alguna cosa més, és mereix tornar a començar. O més ben dit, transformar-lo en un de nou. amb més vida. Potser però no l'arribo a tancar, crec que el deixaré aquí, a l'espera de no sé ben bé què... No m'agrada tenir-lo abandonat però se'm fa més difícil tancar-lo definitivament.

Però ara anem a les bones notícies...

Parafrasejant la Marçal, un blog neix quan un altre fina. I és que el blog nou, transformat, ja existeix des de fa tot just tres dies. Aquest però, no és un blog només meu, és un blog compartit. Compartit per la Hiro i per mi, i compartit pel que més ens defineix a les dues, les lletres i les imatges respectivament.

Yashica és nom de dona és un projecte que neix de les ganes d'explicar històries i contes a partir de imatges quotidianes i donar-li un nou punt de vista a la realitat.

Òbviament esteu tots convidats a seguir aquest nou blog.

No us prengueu aquest post com un adéu, tan sols és un arreveure.

fugir

Ruby Rose

Per fi vaig poder anar a una festa del girlie i va valer molt la pena! Veure la Ruby Rose punxar no té preu... a sota us deixo el video que vaig gravar durant la festa i que la mateixa Ruby ha linkejat al seu face (i això m'ha fet molta il·lusió).  

robant perfils

De veritat, no sé que em passa amb els perfils que em passo la vida buscant-ne. No sé si és el joc que dóna el contrast entre llum i ombra o el fet de no mostrar tota la imatge. Un perfil, una silueta, no et mostra tota la veritat només et mostra una part, el demés ho has d'intuir i crec que això és el que m'atreu, jugar amb una part de la veritat i esperar que els altres facin la resta...

somiant

El sol, el vent, els paisatges, la velocitat, la llibertat... Quan marxem de viatge?

On és en Wally?

Avui dia 21 de juny, per fi ha arribat l'estiu. I com a l'estiu tota cuca viu, les "muxedumbres" encara són més freqüents. La platja és, durant el cap de setmana, el lloc ideal per als fòbics socials (és ironia, of course). Nois de gimnàs marcant múscul i paquet, noies víctimes d'operacions bikinis i que per fi poden lluir el resultat de tanta gana passada, nois panxuts i peluts, noies desacomplexades però amb una mica de remordiment per culpa d'aquella cel·lulitis que mai les abandona... L'espectacle humà de carns i xixes torrant-se al sol amb perfum de crema i remullant-se al mar. 

El so d'unes pales "maltractant" una pilota, el xiscle d'unes adolescents per l'embat fred i sobtat d'una onada, nens jugant a constructors arrebossats de sorra...

Cervesesa fresca, granitzats, gelats, olor a fregit i a marisc dels restaurants del passeig... "Cervesa, beer, masaje?" Sí, per fi és estiu!

Aquest post l'ha escrit la hiro en plena insolació.

it's not my job

foto: hiro

Sí, tinc mòbil nou. Sí, la meva novia està gelosa. Com a conseqüència? contínuament em roba el mòbil per poder fer fotos ella amb instagram. Jo ja tinc moltes cameres, no em barallaré pas per aquesta, però començo a tenir dubtes sobre si el mur de l'instragram és verdaderament meu o seu. 

Però mentre m'ompli el mur de fotografies com aquestes la deixaré anar fent... quin remei...

my life in analogue

jo havia de ser enxaneta

De petita sempre estava enfilant-me pels llocs, roques, arbres, faroles... Si hi havia quelcom que es pogués pujar o saltar allà estava jo. Un dia un cap de colla del meu poble que em va veure enfilada dalt d'una farola, li va preguntar a ma mare si jo voldria fer d'enxaneta. Ves a saber perquè jo vaig dir que no, aquesta història me la va explicar ma mare de més gran, des de d'aleshores que em penedeixo d'una decisió que no recordo mai haver pres i també des de llavors miro amb orgull i amb enveja les enxanetes allà dalt.

joguina nova

Fa més d'un any vaig començar aquest blog en part frustrada per no poder tenir la nova joguina del moment i que tothom semblava disfrutar. 

L'instagram és una aplicació  per a fer fotos i "manipular-les" amb una bona varietat de filtratges marcats que li donen normalment a la foto un to retro. En realitat, a aquestes altures, estic una mica farta de tan instagram. De cop i volta sembla que qualsevol persona amb un mòbil pugui fer una foto banal i convertir-la amb obra d'art pel fet de posar-li qualsevol filtre.

Però com tothom he acabat caient... He aconseguit, gràcies a un amic, un mòbil que d'altre manera mai m'hagués pogut permetre i amb ell, totes les aplicacions de càmeres rares que he pogut trobar. Ara, estic com una nena amb una joguina nova. Potser només durarà la novetat, potser una mica més... però m'agrada massa tindre jo el control de la foto com per deixar-ho tot en mans dels limitats filtres del mòbil. 

I parlant de joguines, aquesta foto no us penseu que l'he fet a una jogueteria, sino a una cafeteria que m'agrada molt i que tenen tot un carrer de lego a l'entrada del bar.

comunió

si jo fos una formiga

si jo fos una formiga veuria el cel així, les flors serien arbres i la crisi mai hauria existit.

tieta

   Ja tinc el meu propi nebot per "torturar-lo" a fotos!! Ja sóc tieta!!


   

summer is coming

capvespre