R.I.P.

Avui és un dia trist, l'infierno és mort.

L'infierno era el meu cotxe, un opel kadett de 22 anys, un tanc a prova de cops que semblava que havia de durar per sempre. Jo ja era la tercera mà que el duia i ja havia viscut molt abans que jo el tingues, pero això no va treure que amb mi fes molts kilòmetres més.

Sé que només és un cotxe, però era el primer i això el fa especial. Amb la Hiro sempre dèiem que erem com un trio, ella, jo i l'infierno, moltes hores dels nostres primers dos anys els hem passat en aquest cotxe i ara ja no hi és, era com casa nostra. El trobarem molt a faltar. Per ironies de la vida el seu càncer va ser que perdia massa oli... 

Pd: pq és deia infierno? no era pas per les altes temperatures que agafava al mes d'agost sent negre i sense aire condicionat. Era per una enganxina enorme q hi havia al vidre de darrera q posava "infierno" amb lletres grans i heviates que el segon amo i amic meu va posar i mai vaig voler treure (pq us feu una idea eren com aquestes).